Boris Godunov

Aquest és el títol d’una obra de teatre interpretada per La Fura dels Baus. L’obra esta basada en l’acte terrorista que va tindre lloc al teatre Dubrovka de Moscú, on un grup armat entrà a la sala quan es representava l’obra “Boris Godunov” i van prendre com a ostatges tant al públic assistent com als actors. Els fets es remunten al any 2002 i els segrestadors reivindicaven entre altres coses el fi de la guerra a Chechenia. Tot va acabar de forma dramàtica ja que van ser nombroses les morts que hi van haver.

La Fura dels Baus el que intenta en aquesta obra no es tractar el conflicte entre Rússia i Chechenia, sinó que reflexionem sobre com actua el terrorisme i de que forma el pateixen les víctimes civils. A banda també trobem la violència com a mitjà per obtenir els objectius desitjats, la corrupció i els conflictes històrics que hi ha al llarg dels segles, sempre amb l’objectiu de l’ascens al poder. La representació fa us de tot el realisme possible. Per fer-nos una idea podríem considerar l’obra com una pel·lícula en tres dimensions, on el relat es desenvolupa principalment en l’escenari, però amb gran quantitat de recursos visuals que ens mostren altres llocs i situacions a l’exterior del teatre com si fos en temps real. Però el gran atractiu d’aquesta obra es el realisme del segrest, amb suposats terroristes i hostatges que hi ha entre el públic, pel qual hi ha moments en que creus que vas a formar part de l’actuació.

Que ningú pense que el segrest es una sorpresa, ja que des de el primer moment ens narren uns fets. El realisme com ja he dit està en les actuacions, els efectes tant visuals com sonors, els vestuaris i el fet de considerar-nos part dels segrestats. Per la meua part ho veig molt encertat. Ja que si hagueren imitat el que va passar a Moscú, creient els espectadors que tot era veritat tot seria més impactant, però crec que aprofitar-se d’uns fets tant recents i dramàtics on van haver gran quantitat de morts per a obtenir aquesta reacció del públic seria una broma de mal gust, al mateix temps que una falta de respecte cap a les víctimes reals.

Quant vaig assistir a la representació van haver diversos aspectes que em van sorprendre. En primer lloc, esperava que abordaren el conflicte a Chechenia, ja fora com una crítica a favor de les aspiracions independentistes o favor de Rússia. Tampoc es tractà el moment més polèmic del segrest, es a dir, la decisió del govern de actuar amb tanta contundència policial. En aquests aspectes també estic bastant d’acord. El terrorisme, independentisme i la forma d’actuar de les forces de seguretat es un tema del que tots ens veiem amb dret d’opinar, el problema es que la societat te la mala costum de parlar sobre fets que no els queden a prop. Sempre veiem aquests conflictes a certa distància i per tant amb una realitat i una informació molt manipulada o alterada, sobre tot per part dels mitjans de comunicació. Per aquesta raó crec que no tindríem que opinar si no vivim els fets de prop, si no formem part de aquesta realitat i sabem quines son les verdaderes raons del conflicte, ja estiguem de part d’uns o dels altres.

El que si es tracta a l’obra son les emocions de cada un dels protagonistes. Com actuen els segrestadors, que pensen i quines son les seues preocupacions. Fins i tot podem conèixer quin es el caràcter de cada un d’ells a través de les disputes dins del grup terrorista. Però el que més em sorprèn d’aquesta obra es la reacció que intenta causar entre el públic, i en concret em fa reflexionar sobre la por. Una por diferent a la que estem acostumats i que en veritat es la mes real de totes, la que ens acompanya a la humanitat a través de la història i a cada un de nosaltres al llarg de la nostra vida. Parle de la por a tot allò que no podem dominar, a no tindre el control de la situació. El ser humà en el fons té por de tot allò que no coneix, allò que no depèn dels seus actes. Podríem pensar que en un segrest com aquest hi ha gent mes valenta o no, ja que algú és més valent simplement perquè té confiança en si mateix. Encara que no s’enfronte als terroristes esta tranquil perquè sap que la seua vida depèn de la seua reacció. Si els segrestadors demanen silenci, ell estarà en silenci, farà el que li diuen i per aquesta raó no te tanta por, però en aquest segrest açò no ocorre. I és que per molt valent que arribe a ser algú sap que el desenllaç no depèn de si mateix. Sempre pot haver un altre hostatge que intente enfrontar-se als terroristes, intente escapar, que actue com un estupit sense pensar i els terroristes per tant reaccionen de forma dràstica. També esta la decisió del govern, de com actuar front a les exigències dels independentistes. Totes estes variables ens són externes, no podem controlar-les, però el que si que sabem es que la nostra vida depen de elles, de les decisions d'altres persones. Açò és el que realment ens dona por i ansietat en una situació com aquesta, com ens sentim quant la nostra vida està en mans dels demés.

Personalment recomane a tots aquesta obra, de segur que no us deixarà indiferents. No espereu un obra de teatre convencional, sinó un experiment del que formareu part.

Ací teniu l’enllaç a la web de l’obra: http://www.borisgodunov.es/