Obra de teatre "Ostres"

Decidirem assistir a un teatre en valencià. Al principi ens va costar perquè no som uns grans aficionats i molt menys sabem en quin lloc en fan. Per tant, férem ús d’internet, aquell lloc on avui es pot trobar qualsevol cosa. En veritat va ser un amic qui va trobar al teatre “El circulo” una obra en valencià anomenada “Ostres”. Reconec que cap de nosaltres sabia quin era realment l’argument però així i tot ens aventurarem i quedarem una nit per anar. Ningú sabia tampoc com era el teatre. Estava situat al centre de valència, al barri antic, en el baix d’una casa vella. Aquesta imatge ens va sorprendre, i mes encara el que ens trobarem dins. La sala on es representava l’obra podríem considerar-la una habitació gran, d’uns seixanta metres quadrats, on la meitat estava reservada per al públic i l’altra meitat per als actors, amb una decoració pròpia d’una casa temps enrere. Els actors, estaven ja al escenari com a estàtues mentre ens seiem, ja que no hi havia ni tan sols teló. En total hauria una quinzena de persones, nosaltres en sumàvem la meitat.

La llum es va apagar i tot es feu fosc. Els actors uns instants abans estaven a pocs metres de nosaltres. Que passaria quant tornes la llum? Fins i tot m’esperava un esglai, però cadascun estava situat en un lloc, i començaren a actuar. Al principi parlaven ben poc, sols es movien, el qual encara ens feia mantindré més l’atenció per veure el que passava. Poc a poc es va anar desenvolupant l’obra. No contaré l’argument sencer, ja que es millor que els interessats vagen a veure-la. Sols diré que constava d’unes històries referents als contes d’Anton P. Txèkhov. Tos aquests amb alguna anècdota que ens pot fer reflexionar sobre experiències pròpies. A mi en concret la que més em va agradar va ser la d’uns homes que després de fer una sessió d’espiritisme creien estar maleïts, ja que veien aparèixer taüts a les seues cases, fins que comprengueren que en realitat no era cosa d’esperits, sinó que tenia una explicació mes be terrenal.

Personalment el que mes em va cridar l’atenció fou la professionalitat dels actors, gracies a aquesta experiència crec que tornaré a vore una obra de teatre amb il·lusió. No podia comprendre que hagués gent amb tanta qualitat actuant en aquell xicotet teatre que inclús ens havia costat trobar, i davant tan poca gent. Uns diàlegs ben cuidats, una expressivitat casi perfecta i una ambientació mes que acceptable per als pocs recursos dels que disposaven. Es una llàstima que el teatre en valencià es promocione tan poc, i molt mes quant veus que a la televisió triomfen persones sense cultura ni cap idea d’interpretació. Sols puc recomanar a tots aquesta obra, i dir que no es deixen dur sols per la publicitat i la fama que tinga una obra. Aquesta, interpretada tan sols per tres persones, i a un teatre tan xicotet, te mes qualitat que altres de mes famoses. De vegades no ens donem conter però tenim lo millor mes prop del que creiem.